PRIORAT: QUIN PAISATGE, QUIN FUTUR? VALORACIÓ, CONCLUSIONS I PROPOSTES

Conclusions de les jornades sobre paisatge i desenvolupament al Priorat, durant els mesos d'abril i maig de 2006

Durant a questes jornades, hem reflexionat sobre el paisatge des de diferents punts de vista. Què s'entén per paisatge, quins valors s'hi relacionen, quines implicacions té la seua gestió més o menys enraonada i de quina manera totes aquestes qüestions avui en dia tenen una importància creixent que es reflecteix en la consciència col·lectiva i en les propostes legislatives encaminades a incorporar aquest element en les actuacions de tota mena sobre el territori.

Però també i, sobretot, hem volgut parlar del nostre paisatge concret i immediat, de com el percebem i el sentim. De com el voldríem veure evolucionar, perquè la noció de paisatge porta implícita la noció d'evolució, ja que és el resultat de l'acció humana damunt del territori, de la natura.

És per tant un fet cultural. Per això, la nostra opció a l'hora de triar models de desenvolupament és importantíssima perquè condicionarà aquest paisatge i la percepció i valoració que mereixerà per naltros primer i pels que ens visiten després.

1. Pel que fa al patrimoni natural menys quantitativament humanitzat hem constatat que els valors i les amenaces són prou evidents i que cal sospesar, amb tots els elements als plats de les balances, que podríem guanyar avui i perdre a mitjà i llarg termini. L'acumulació de centrals eòliques en aquests espais, que no deixa de ser un aindustrilaització de paratges poc humanitzats, és també del tot incompatible amb una preservació de l'entorn des d'un punt de vista paisatgístic ja que, tant l'orografia com la importància d'un horitzó molt específic, ho fan desaconsellable. Caldria, en tot cas, exigir que la possible solució dels problemes de finançament del petits municipis no hagués de passar per hipotecar el patrimoni natural i paisatgístic. Gestionar bé el paisatge és una aportació positiva per a tota la col·lectivitat i com a tal cal que compti amb el suport clar de les institucions. No només bones paraules, sinó inversions que ajudin a fixar la població i a dinamitzar les iniciatives que ja des del territori s'estan tirant endavant.
2. Pel que fa al creixement urbanístic dels nostres pobles, desitjable pel que significa de recuperació de població, també té uns riscos evidents que ens pot dur a repetir models que s'han demostrat del tot insostenibles econòmicament i des del punt de vista del paisatge, banalitzadors fins a l'extrem d'anular la component identitària inherent a tots els paisatge, urbans i rurals. Un cop més la fal·làcia dels ingressos necessaris per als municipis ens pot fer caure en una espiral que ara i aquí encara podem mirar d'evitar. El model de les cases en filera i les urbanitzacions extensives és a mitjà termini un model del tot inviable i hauríem de poder aprendre de les errades dels altres.
3. I el patrimoni de paisatges agraris que tenim acaba de conformar el nostre entorn. És en aquest àmbit on podem il·lustrar més bé aquesta harmonia necessària entre el patrimoni natural i el cultural, entre el medi físic primigeni i l'acció humana respectuosa i sostenible. El paisatge de vinyes i d'olivers, els marges de pedra seca, barraques i casetes de tros, etc en són una mostra rica i encara prou ben conservada. La recuperació d'espais per al conreu és necessària i desitjable. Els criteris que han de seguir aquestes recuperacions cal establir-los de manera clara i equilibrada per tal que els elements i les característiques que ara donen valor i singularitat a aquest paisatge no desaparegui, ans al contrari.

Ens han parlat de les eines que poc a poc anem tenint per tirar endavant aquesta manera de gestionar aquest valors paisatgístic inqüestionables que tenim. Una carta del paisatge del Priorat que esperem que ben aviat estigui del tot aprovada per tal que es pugui començar a aplicar de manera conseqüent. Uns catàlegs del paisatge que han de tenir una aplicació en les plans territorials parcials. Una llei de paisatge que s'ha d'anar desplegant de manera decidida.

Però totes aquestes eines només seran realment eficaces si des del territori es vol i es te clar que aquest és el camí que volem seguir. Aquestes jornades són una aportació a aquesta reflexió i a aquest debat constant que cal anar fent. Que les institucions i les administracions tenen l'obligació de provocar i de recollir.

Però aquestes jornades, que han estat extremadament positives, van començar amb una xerrada sobre els paisatges culturals patrimoni de la humanitat i les volem cloure amb una reflexió sobre aquets mateix tema. En aquella ponència se'ns va explicar què era aquesta figura, que ha de quedar clar que no té res a veure amb crear parc temàtics, ni museus estàtics, ni folclorisme de cap mena. I també se'ns parlà de les implicacions positives pel que fa al desenvolupament socioeconòmic que implica un reconeixement d'aquesta envergadura per al territori que se'n fa mereixedor.

Els nostres valors paisatgístics els entenem com a ingredient indestriable de la producció agrària de qualitat, de les indústries respectuoses i relacionades amb els sectors primaris i els serveis de qualitat necessaris per a garantir una vida digna a les persones que vivim aquí.

Per això, totes les propostes, les eines de gestió, les iniciatives encaminades a aconseguir respectar i potenciar aquest paisatge les veiem emmarcades en un projecte a llarg termini, ambiciós i il·lusionador. Un projecte que representa fer un pas de gegant en aquest model que poc a poc anem configurant entre tots. Pensem que en aquest sentit, aquestes jornades, a més de provocar que des d'iniciatives diverses es vagin reproduint a cada poble de la comarca, haurien de ser el punt de partida real d'un treball rigorós i efectiu per tal de sol·licitar que la comarca del Priorat sigui catalogada com a paisatge cultural patrimoni de la humanitat.

Per això, properament les entitats i institucions que han donat suport a aquestes jornades, convocarem a totes les administracions, entitats i insitucions comarcals perquè, entre tots, mirem de quina manera efectiva podem encetar aquest procés.

Com a resum final podríem dir que el nostre present es caracteritza per:

1. Un paisatge rural, amb muntanyes, conreus i boscos. Amb un Parc Natural limitat a la serra de Montsant i un Consorci de gestió del PEIN de la Mola-Llaberia.
2. Una producció eminetment agrícola.
3. Un turisme rural creixent, basat en els valors patrimonials i paisatgístics.
4. Una geografia humana distribuïda en pobles petits.

El nostre futur passa per apostar, com a model, per aquesta ruralitat en la tota la seua complexitat i riquesa potencial a partir d'aplicar polítiques que afavoreixin:

1. Els productes agràris de qualitat i les indústries agroalimentàries complementàries adients.
2. El turisme rural, respectuós i no massificat.
3. Els mecanismes de reequilibri financer per als petits pobles i la garantia dels serveis necessaris per a una qualitat de vida real.
4. La bona gestió i el respecte del nostre paisatge, dinamitzant les figures de reconeixement i dinamització com ara la del Parc Natural de Montsant, i impulsant-ne d'altres com ara, el Parc Natural de Llebaria-La Mola i la declaració de Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat.

Tornar a la pàgina d'Actualitat