 |
GEÒGRAFS I GEÒGRAFES PEL CANVI EN LA POLÍTICA TERRITORIAL A CATALUNYA |
|
GEÒGRAFS I GEÒGRAFES PEL CANVI EN LA POLÍTICA TERRITORIAL A CATALUNYA |
Davant de les properes eleccions al Parlament de Catalunya, nosaltres, geògrafs i geògrafes que treballem en l'àmbit de l'ordenació i la gestió del territori, volem adreçar a la ciutadania unes reflexions que reclamen una nova política territorial per al nostre país.
A Catalunya, el treball dels geògrafs i geògrafes ha destacat, des de sempre, per un profund coneixement de les realitats diferencials del nostre territori i l'estimació per la nostra terra. Actualment, els professionals de la geografia tenim un fort compromís cívic en defensa d'una nova cultural territorial basada en els valors de l'equitat social, el respecte pel medi ambient i la participació ciutadana.
Els darrers anys han esclatat al nostre país un gran nombre de conflictes sobre l'ús i la gestió del territori i hem assistit al sorgiment de plataformes cíviques en defensa del territori. Aquests conflictes evidencien l'agreujament i generalització en els darrers anys de problemes urbanístics, d'infraestructures, paisatgístics i ambientals: la creixent pressió urbanística sobre els espais oberts, l'escampall desordenat d'infraestructures en espais d'alt valor ecològic, la persistència de barris i parts del territori amb greus problemàtiques socials, la destrucció del paisatge, els desequilibris energètics i de consum d'aigua, l'exacerbació de la mobilitat en vehicle privat, etc. La intensitat i persistència d'aquests problemes està posant en compromís el país que llegarem a les generacions futures i les seves expectatives de qualitat de vida i desenvolupament.
Aquesta situació és producte, en bona part, de les greus mancances en la política territorial del Govern de la Generalitat, massa sovint presonera de visions estretament sectorials, de la pressió dels interessos privats i de la desconfiança envers la societat civil i els governs locals.
Per redreçar aquesta situació, estem convençuts que cal urgentment un canvi en la política territorial de Catalunya i en les formes de govern del territori, més en sintonia amb les directrius de l'Estratègia Territorial Europea establertes per la Unió Europea. Calen unes noves estratègies i polítiques territorials fonamentades en els valors d'equitat social, respecte pel medi ambient i competitivitat equilibrada de totes les parts del territori; i cal una nova cultura de govern basada en el diàleg amb la societat civil, en la participació ciutadana i en la concertació amb els governs locals. Per fer-ho caldrà una nova voluntat política i ciutadana basada en els següents principis:
1. Les polítiques territorials han d'integrar els aspectes socials, econòmics i ambientals. Les noves estratègies i polítiques territorials han de tenir una visió de conjunt que superi les actuacions sectorials sovint descoordinades quan no contradictòries. Cal, per tant, una visió integradora dels diferents elements socials, econòmics i ambientals que incideixen en cada territori. I cal un model de futur d'ús, ocupació i articulació del territori que afavoreixi els objectius d'equitat social, igualtat d'oportunitats i qualitat de vida de tots els ciutadans, així com una gestió prudent del medi ambient, els recursos naturals i el paisatge.
2. Les estratègies territorials han de donar veu als territoris i les comunitats locals. Catalunya és un territori petit i fortament integrat, però sense vocació ni necessitat d'homogeneïtat. Cal articular-lo com un conjunt d'espais diversos, complementaris i amb forta identitat pròpia, cada un dels quals ha d'estar dotat dels projectes i mitjans necessaris per desenvolupar plenament les seves potencialitats econòmiques, socials i ambientals. Aquests projectes han d'emergir de les voluntats dels propis territoris, del coneixement directe i profund de les seves problemàtiques, potencials i oportunitats que tenen les comunitats locals.
3. Per vertebrar Catalunya cal enfortir la xarxa de ciutats i la cooperació entre elles. Catalunya es caracteritza per la seva xarxa policèntrica de sistemes urbans, amb un potencial extraordinari per a estendre la qualitat de vida, la igualtat d'oportunitats i la competitivitat equilibrada en el conjunt del territori. Per vertebrar Catalunya cal enfortir la xarxa de ciutats i consolidar el paper de cada una d'elles com irradiador d'activitat econòmica i qualitat de vida. Per tal de fer emergir aquest potencial cal promoure xarxes de complementarietat i col·laboració entre aquests sistemes urbans i amb els seus entorns, així com la seva inserció en eixos de desenvolupament europeus i peninsulars. En aquesta concepció en xarxa, cal entendre el desenvolupament de l'àrea de Barcelona i del conjunt del territori com plenament complementaris i en cap cas contradictoris. Aquest plantejament ha de permetre que la política territorial del nostre país superi definitivament concepcions massa ancorades en el passat com les lectures en forma de Barcelona vs Catalunya, centre i perifèria, de desequilibris territorials o de competència entre ciutats.
4. Cal una millora urgent de les infrastructures de transports i comunicacions per inserir millor el país a Europa i la península ibèrica i articular-lo interiorment. L'articulació del conjunt del territori i la inserció del país en els eixos de desenvolupament internacionals i peninsulars, exigeix inversions per a la millora urgent de les infraestructures de transports i comunicacions. Cal garantir l'acompliment dels terminis en les grans infraestructures de connexió exterior, però també la millora de les infraestructures de transport que garanteixi l'articulació de la xarxa urbana i la capil·laritat de la xarxa de comunicacions necessàries per estendre la competitivitat i qualitat de vida en tot el territori. Alhora, totes aquestes infraestructures han de projectar-se i executar-se de forma especialment respectuosa amb l'entorn i el paisatge.
5. Cal coordinar les polítiques urbanes, d'infraestructures i de transport públic per contenir el creixement de la mobilitat en vehicle privat. El model de creixement urbà extensiu ha comportat un increment extraordinari de la mobilitat en vehicle privat amb costos socials, econòmics i ambientals. Per fer front a aquest problema cal, de forma urgent, una política decidida d'inversió i promoció del transport públic. Però cal, sobretot, una millor coordinació entre els sistemes de transport públics i les polítiques urbanístiques, d'habitatge i de localització d'activitats i equipaments que garanteixin l'accessibilitat de totes les persones a les oportunitats sense dependre exclusivament del transport privat.
6. Cal una política urgent que redueixi els costos ambientals, socials i econòmics del model d'urbanització dispers. Els darrers anys s'ha produït un creixement urbà extensiu i dispers arreu del país, que comporta greus costos de consum de sòl, impacte ambiental, mobilitat, segregació social i despesa per la prestació de serveis. Davant aquesta situació cal un nou model d'ús i ocupació del territori que contingui l'explosió, dispersió i fragmentació urbanes en el territori; un model urbà i territorial de ciutats i pobles físicament compactes, funcionalment complexos i socialment integrats; que preservi l'estructura d'espais oberts i el paisatge; i amb una utilització més eficient de les àrees urbanes consolidades.
7. Els criteris de sostenibilitat ambiental han de ser la guia de qualsevol intervenció en el territori. Cal una nova cultura de la política territorial que redueixi la petjada ecològica del desenvolupament urbà i econòmic del territori, amb criteris d'una nova cultura de l'aigua, d'eficiència energètica, de gestió dels residus o de construcció sostenible. En definitiva, cal una gestió molt prudent del consum de recursos limitats (sòl, energia, aigua) i tendent a internalitzar els costos ambientals en el propi territori. Tots els plans i projectes territorials han d'estar sotmesos a l'avaluació estratègica ambiental i territorial.
8. Cal protegir, ordenar i gestionar els espais oberts i el paisatge davant la pressió urbanística, com elements de qualitat de vida i de competitivitat del territori. La forta pressió urbanitzadora i d'infraestructures a que està sotmès tot el territori fa imprescindible la incorporació d'una ordenació i gestió positiva que preservi i promogui el sistema d'espais oberts i la qualitat del paisatge en el conjunt del territori; no només pels seus valors ecològics, sinó també per la seva importància en la qualitat de vida de les persones, la competitivitat dels territoris i la identitat de les comunitats locals. La gestió dels espais oberts no pot seguir limitant-se a les "illes" d'espais d'interès natural, considerant la resta d'espais oberts com un espai residual o reserva de futurs creixements. Els conflictes territorials d'aquests darrers anys han demostrat que aquest model de gestió del territori és manifestament insuficient. Cal, ara, una gestió positiva de la matriu d'espais oberts i del paisatge, com elements estructurants del territori i que en milloren la qualitat de vida i competitivitat, amb particular atenció als paisatges sota major pressió urbanitzadora, especialment els del litoral. Calen també Calen polítiques forestals, agràries i de protecció integrades.
9. La política territorial ha de tenir com un dels seus principis fonamentals la millora de la qualitat de vida, el benestar i la igualtat d'oportunitats de totes les persones, amb independència del seu origen social i del seu lloc de residència. A l'efecte calen programes interdepartamentals i específics per a les diferents parts del territori en camps com ara la rehabilitació integral de nuclis antics i barris amb problemàtiques socials, l'accés a l'habitatge, la integració social de la població immigrada, la igualtat d'oportunitats en l'accés als serveis i el coneixement, la lluita contra l'exclusió social, la promoció de relacions socials cohesionadores de les comunitats, etc.
10. Per garantir una competitivitat equilibrada de tot el territori català cal combinar la promoció d'entorns innovadors en base als potencials i avantatges comparatius propis de cada part del territori; l'articulació en xarxes de cooperació de sistemes urbans complementaris entre ells; i la difusió de la competitivitat i qualitat de vida dels espais més dinàmics sobre el seu entorn. En aquest sentit cal una formació de qualitat i un suport ferm a la recerca per a la modernització productiva adaptada als potencials de cada part del territori; així com promoure les xarxes locals de cooperació entre administracions, sistema educatiu, societat civil i sector privat.
Però per tal de tirar endavant aquest nova cultura i política territorial és sobretot imprescindible un canvi en la forma d'aproximar-se i gestionar el territori. Una nova cultura de govern del territori fonamentada en el diàleg, la participació i la democràcia deliberativa, que ha d'incorporar necessàriament:
1. La concertació i cooperació entre les administracions públiques i, molt particularment, una nova complicitat entre el Govern de la Generalitat i els governs locals.
2. El foment de xarxes de cooperació entre diferents ciutats i territoris, tant per a la gestió concertada de serveis, com per a la col·laboració en projectes d'interès comú.
3. Una major coordinació transversal entre els projectes i actuacions dels diferents departaments de la Generalitat que incideixen en un mateix territori.
4. La participació ciutadana, amb processos innovadors i creatius de diàleg amb la societat civil i les comunitats locals que donin veu i protagonisme als ciutadans en el disseny de les estratègies i polítiques territorials i que, a través d'una democràcia deliberativa, generin una nova confiança entre govern i ciutadania.
5. La revisió de l'organització territorial i el reconeixement de les set regions o vegueries. Les regions o vegueries són àmbits idonis per a la coordinació de les polítiques i l'ordenació del territori i per donar veu als territoris en el disseny de les seves opcions de futur. Per això caldrà que tinguin legitimitat política de representació dels interessos del seu territori; capacitat de vehicular la participació dels governs locals i la ciutadania; capacitat de negociació i diàleg amb altres administracions; i capacitat tècnica per a la gestió de polítiques territorials en seu àmbit. És necessària, per tant, la revisió del model d'organització territorial de l'administració (municipis, comarques, províncies, etc.) i, particularment, el reconeixement institucional urgent de les set regions o vegueries, sense que aquesta suposi una major complexitat del mapa administratiu.
Per dur endavant aquesta nova cultura, política i govern del territorial fonamentada en els valors de l'equitat social, el respecte pel medi ambient i la participació ciutadana, cal un nou impuls i una nova il·lusió que faci emergir iniciatives cíviques i professionals innovadores i creatives. Cal una nova forma d'entendre i governar Catalunya i el seu territori.
Per totes aquestes raons, i amb la finalitat de fer efectius els principis expressats, creiem necessari que les properes eleccions al Parlament de Catalunya donin pas a la formació d'un govern de progrés presidit per Pasqual Maragall.
ADHESIONS AL MANIFEST 1. Margarida Castañer i Vivas 2. Maria Herrero i Canela 3. Joan López i Redondo 4. Oriol Nel.lo i Colom 5. Josep Oliveras i Samitier 6. Pilar Riera i Figueras 8. Josep Serra i Batiste 10. Joan Vicente Rufí 11. Puri Alba 12. Miguel Alonso Cruelles 13. Cristian Amer 14. Jordi Andreu Bertran 15. Josep Bàguena 16. Carme Bellet 17. Pilar Benejam 18. Jordi Blay Boqué 19. Martí Boada 20. Françoise Breton 21. Jesús Burgueño 22. Salvador Calabuig i Serra 23. Jordi Calabuig 24. Gemma Cànoves 25. Carles Carreras 26. Angel Cebollada 27. Lucía Cuesta 28. Xavier Culebras Casadesús 29. Carles Donat 30. Montserrat Domingo 31. Jaume Feliu 32. Rosa Mª Fraguell 33. Mª Angela Garcia 34. Pau Garcia Avellaneda 35. Francesc Gonzàlez 36. Obdúlia Gutiérrez 37. Carlos Haas 38. Luis Herrera 39. José Ignacio Herreras 40. Rafael Llussà 41. Carme Miralles i Guasch 42. Francesc Muñoz Ramírez 43. Mercè Navarro 44. Yolanda Pérez Albert 45. Joan Pidelaserra 46. Lluís Riudor Gorges 47. Dolors Roig 48. Santiago Roquer Soler 49. Isabel Rueda 50. Ernest Ruiz 51. Anna Sabartés 52. Isabel Salamaña 53. Jaume Salvat Salvat 54. Xavier Sanclimens 55. Alfons Segura Urroz 56. Xavier Sigró Rodríguez 57. Àngels Torrents 58. Antoni Tulla 59. Teresa Vilajeliu 60. Miquel Vilaró 61. Maria Villanueva 62. Jordi Calabuig i Serra 63. Joan Nogué 64. Alfons Parcerisas 65. Antoni Luna 66. Joan Parralejo