Manifest de membres de la unitat de geografia de la universitat Rovira i Virgili

Com a acadèmics i professionals que tenim com a centre d'atenció el territori, la seva ordenació i, en particular, el desenvolupament sostenible de les àrees rurals i de muntanya hem seguit amb molt d'interès el debat vigent sobre la implantació de l'energia eòlica a Catalunya. Després de la presentació del Mapa d'Implantació de l'Energia Eòlica per part del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme i pel Departament de Medi Ambient i del projecte de decret de regulació d'aquesta energia, que dóna a aquest Mapa la consideració de pla territorial sectorial, creiem necessari expressar el nostre punt de vista de forma pública.

D'entrada, hem de dir que creiem positiu l'increment del pes de les energies renovables, inclosa l'eòlica, en el conjunt de la producció energètica catalana, tal i com es preveu des dels plantejaments del govern de la Generalitat de Catalunya expressats en la presentació del Mapa. Tanmateix, des del nostre coneixement com a geògrafs i especialistes en ordenació del territori, creiem que el Mapa presentat és rebutjable, fonamentalment, pels següents fets:

1)Des del punt de vista ambiental, perquè possibilita la construcció de centrals eòliques en espais d'interès natural, inclosos alguns que es troben en tràmit de convertir-se en parc natural. Si des de moltes instàncies ja s'ha vingut considerant el PEIN insuficient com a eina efectiva de protecció del medi natural a Catalunya -en no incloure alguns territoris com a espais d'interès, no contemplar espais de protecció o corredors de connexió entre espais, o no prohibir determinades activitats al seu interior-, ara queda completament en entredit la seva utilitat com a element de protecció ambiental ja que no impossibilita que s'hi pugui desenvolupar una activitat industrial com és una central eòlica. Amb aquest precedent, difícilment es podrà prohibir qualsevol altra activitat d'impacte similar.

Com a conseqüència d'aquest fet, l'estratègia de possibilitar, encara que sigui amb avaluació d'impacte ambiental, la localització de centrals eòliques en espais inclosos en el PEIN (sempre que l'espai PEIN tingui una superficie superior a les 1000 ha), deixa pràcticament sense cap garantia de protecció tots aquests espais front a aquesta o altres activitats. No es pot perdre de vista, a més a més, que és en espais inclosos en el PEIN on es localitzen la major part dels projectes de centrals eòliques que més rebuig i contestació popular han generat darrerament. D'altra banda, en els espais d'interès natural no inclosos en el PEIN -que també n'hi ha- o en espais rurals i de muntanya que segons el Mapa són zones compatibles amb la implantació d'energia eòlica, la situació és encara més crítica. A tot això cal afegir que no es planteja cap limitació a la densitat de centrals sobre el territori i només a les comarques de Tarragona hi ha, en diferents fases de tramitació, més de cinquanta projectes.

2) Des del punt de vista de l'ordenació territorial, el Mapa no fa sinó evidenciar les mancances que encara hi ha a Catalunya en aquest sentit. En primer lloc, posa de manifest que els espais naturals i en general els no urbanitzats no són més que reserves de sòl per a futures activitats o infrastructures i no hauria de ser així. Els espais d'interès natural, com diu la llei, s'han de conservar precisament pel seu valor natural, pel seu interès col.lectiu i per a les generacions futures sense que sigui necessari haver de contemplar cap altra justificació. En aquest cas, a més, existeix la greu contradicció de permetre la instal.lació de centrals eòliques en futurs parcs naturals mentre que en els ja existents hi és prohibida. Això afecta especialment les comarques de Tarragona, on la presència d'espais naturals de protecció especial és ben reduida i on els projectes de creació de parcs naturals als Ports, Montsant i Muntanyes de Prades, encara en tràmit, s'han allargat excessivament en el temps.

En segon lloc, posa de relleu que no hi ha un model territorial clar per a les zones rurals i de muntanya més desafavorides ja que d'una banda s´hi possibilita la localització de centrals eòliques mentre que per l' altra s'hi destinen recursos -com per exemple a través de la iniciativa Leader de desenvolupament sostenible en àrees rurals- per a diversificar-ne l'activitat potenciant, en especial, el desenvolupament d'iniciatives turístiques. Aquestes poden ser, precisament, les més perjudicades per la degradació paisatgística que representa la pròpia ubicació de centrals eòliques. Cal buscar solucions efectives al problema de la manca de recursos i de dinamisme econòmic en les zones rurals i de muntanya que impliquin la participació de la població local i el seu compromís amb el territori i que no destrueixin el principal bagatge cultural de qualsevol societat, el seu paisatge. Aquesta no és la via que es desprén de la possibilitat de localització de centrals eòliques en espais d'interès natural i aquest és, en canvi, el significat real del concepte de desenvolupament sostenible. Només cal recordar, en aquest sentit, que el propi PEIN contempla mesures de foment de l'aprofitament sostenible dels recursos naturals i millora rural a les àrees afectades per espais inclosos al pla.

3)Finalment, des del punt de vista del desenvolupament econòmic -i lligant amb el que es considerava en el punt anterior-, és evident que la implantació de centrals eòliques en zones d'interès natural, rurals i de muntanya (siguin al PEIN o no) és un element clarament limitant d'altres alternatives de desenvolupament basades en la valorització dels recursos naturals. Estem parlant especialment del turisme rural que realitzen persones que, amb major o menor poder adquisitiu, estan disposades a visitar indrets ben conservats, a apreciar els valors naturals i també la identitat cultural del territori, incloent les seves activitats tradicionals, a reconèixer els indrets d'interès històric i el paisatge humanitzat al llarg dels segles i a fer una despesa per a poder tenir aquesta experiència. Aquest tipus de turisme, en el moment actual en alça en moltes àrees rurals on les administracions hi han articulat polítiques específiques de valorització de recursos, creació de producte, organització dels agents i promoció, difícilment es podria potenciar a Catalunya quan la imatge de l'espai natural, rural i de muntanya català sigui la d'una instal.lació tan impactant visualment i artificialitzant com una central eòlica. I no val a dir que es tindrà en compte l'impacte visual a l'hora d'aprovar un projecte, perquè és impossible amagar una estructura de més de 40 metres d'alçada prop de la carena d'una muntanya, o les conseqüències ambientals i sobre el paisatge dels accessos necessaris per a transportar aquestes infrastructures.

Es per aquests tres motius elementals que considerem, més enllà del valor de l'energia eòlica com a sistema vàlid per a la minimització del consum de recursos, que els criteris utilitzats per a fer el Mapa d'implantació de l'energia eòlica a Catalunya i el resultat obtingut són completament insuficients per garantir la sostenibilitat del medi natural, rural i de muntanya català. Mal favor farem al territori amb una ocupació extensiva d'aquestes característiques. D'altra banda, no dubtem que les previsions de producció d'energia eòlica a Catalunya per al 2010 que s'esmenten en la justificació del Mapa són assumibles en centrals ubicades fora dels espais d'interès natural, com ja s'ha plantejat des d'altres posicions i com, d'altra banda, seria interessant potenciar.

UNITAT DE GEOGRAFIA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

La Unitat de Geografia de la Universitat de Girona ha manifestat la seva adhesió al document.

Tornar a la pàgina d'Actualitat