Reflexions sobre un decret esventat

Per fi sembla que un govern ha posat fil a l’agulla del problema energètic i l’ha encarat amb resolució i racionalitat, que es tal com s’han d’encarar totes les qüestions que necessiten planificació i ordre. Per tal de que l’eficiència sigui qui marqui el camí i no l’especulació, hi ha certs sectors que s’han de regular. Després del fracàs de la política d’habitatge, que ens ha portat a una de les pitjors crisi de la història, es posa de manifest que tot i que l’economia de mercat normalment té uns reguladors propis del sistema que solen funcionar de manera correcta, en alguns casos la falta de regulació externa pot portar al caos, i més quan l’especulació és la que acaba portant les regnes de tot plegat.

De manera sorprenent però, un determinat sector de la societat que en alguns casos es mostra d’allò més intervencionista, en aquest cas és mostra totalment a favor de l’agressivitat de l’economia de mercat sense cap mena de fre ni regulació. La regulació s’ha d’aplicar en els casos en que es fa més que evident que es crearà una situació especulativa que, com sempre passa, acaba afectant sempre al més dèbil i un bon govern ha de vetllar perquè això no passi.

En el cas de la planificació eòlica i la solar s’ha de fer primer que res un recompte de necessitats i uns plans d’implantació que siguin creïbles i assumibles. Seguidament crear un sistema d’implantació que ajudi a desenvolupar aquests plans de manera racional, per tal de que l’especulació i els excessos, que sempre es produeixen, no malmetin el poc que ens queda. Les repetides actuacions sobre el nostre país sense cap mena de regulació, han portat el nostre país al límit del desastre urbanístic, ferroviari, viari, ..... Potser ja comença a ser hora de posar ordre a tot plegat i fer les coses tal com Déu mana.

Els criteris per a posar noves instal·lacions han estat establerts de manera força clara i entenedora i amb criteris purament científics i d’equilibri territorial. Els criteris es basen en:

• Recurs eòlic: Amb un mapa de recurs eòlic sobre el qual hi ha ben poca cosa a dir sobre la seva qualitat, s’ha efectuat amb els mètodes més moderns i els algorismes usats han estat provats en molts llocs del món amb exigències molt superiors a la nostra.
• Disponibilitat de xarxa: Aquest és un tema poc discutible, no posarem instal·lacions de producció elèctrica en llocs on no podem evacuar l’energia produïda.
• Xarxa natura 2000: Crec que es indiscutible que els criteris d’establiment de la xarxa natura 2000 han estat purament professionals. Encara diria més, s’han produït retallades poc racionals per qüestions purament polítiques deixant de banda criteris científics.
• Impacte paisatgístic: És al pal de paller de totes les crítiques i perquè no dir-ho, és el més difícil de defensar. En una societat on tot és basa en la racionalitat hi té poc espai el “subjecte sensible” com a part activa que interacciona amb el seu entorn. Avui en dia, en una societat tan tecnòcrata, és parla sempre de la objectivitat i sovint s’obvia que la part més important de l’ésser humà és la sensibilitat que té vers l’entorn que l’envolta. L’home participa de la bellesa del paisatge, de la mateixa manera que participa de la bellesa de la poesia o de la pintura. El paisatge forma part de la cultura de l’home, i no es pot obviar. Ja sabem que la percepció estètica és subjectiva però no per aquest fet deixa de ser important. Si un dia el món percep com a estèticament agradable la guerra i la destrucció ( com ha passat en altres èpoques ) que li pot passar al nostre món actual ? Si un dia es percep com a estèticament acceptable que un home pegui una dona ( com ja ha passat) com ens acabarà jutjant la història ? Si un dia es percep com a estèticament acceptable que podem industrialitzar tot l’espai sense excepció i sense cap mena de criteri, on podran els nostres fills créixer estimant el seu entorn ? Potser els criteris paisatgístics són subjectius però l’ús que en fem no es gratuït. En la responsabilitat del qui té l’obligació de vetllar-ne està el que volem que es valori en un futur.

Josep Ramon Miró

16-10-08

Tornar a la pàgina d'Actualitat