EL SEGON RECREIXEMENT DEL PANTÀ DE MARGALEF: LA POLÈMICA ESTÀ SERVIDA

El Parlament ha acordat (Resolució 303/VIII), per unanimitat, instar al Govern perquè es pronunciï 'd'immediat' sobre la realització de les obres de recreixement de la presa de Margalef, a proposta de CIU. Amb aquesta actuació, amb la que s’augmentaria la capacitat de l’embassament en poc menys de 1 hm3 (ara té una capacitat de 2,7 hm3) es pretén augmentar la superfície de reg de suport del conreus a la vall del Montsant.

De fet, el sentit que té la moció és forçar el govern tripartit a aprovar un projecte en contra de l’informe desfavorable emès pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. I tot això sense exigir, com seria lògic, un estudi dels recursos hídrics i els aqüífers subterranis de la zona, i d'una dotació d'infraestructures d'abastament i sanejament d'aigua pels municipis de la riba del Siurana.

Recordem que la tramitació de la construcció i el primer recreixement de la presa a principis dels anys 90 va estar plena d’irregularitats. El primer projecte, va tenir una Declaració d’Impacte Ambiental negativa. Tot i que existien alternatives per no comprometre els ecosistemes riberencs, es va replantejar el mateix projecte en dues fases: Medi Ambient va donar el vist-i-plau només a la construcció de la primera etapa, una presa de 19 m, però poc després es va tramitar el recreixement fins a l’actual cota de 34 m i va ser aprovat per acord de govern en contra de la Declaració d’Impacte Ambiental (el conseller de Medi Ambient va absentar-se d’aquella reunió per no haver de trencar la unanimitat de l’acord).

Les conseqüències negatives sobre els ecosistemes del riu Montsant van ser evidents: aquesta barrera va implicar la sentència de mort de la població de llúdriga del tram septentrional del riu, una espècie que gaudeix de la màxima categoria de protecció i que ara s’està reintroduint als rius de l’Empordà. A més, és il·lustratiu indicar que la majoria de mesures correctores exigides pels estudis d’impacte ambiental no s’han complert mai.

Amb aquesta antecedents és lògic que l’informe de Medi Ambient hagi estat, de nou, desfavorable. La Plataforma del Priorat ha sigut molt crítica amb el projecte, ja des del primer anunci d’aquest nou recreixement a finals de 2005, pels efectes negatius que tindrà i que se sumaran als que ja ha ocasionat.

En primer lloc, el recreixement, de 4 metres, implicarà la destrucció de 300 a 400 m d’ecosistema fluvial aigües amunt de l’actual cua del pantà, així com també es negaran els fondals dels barranquets que hi aflueixen.

Igualment important és l’afecció de la cova de la Taverna. Actualment, les aigües del pantà a nivell màxim ja penetren lleugerament dins de la cova i hi fan difícil l’entrada. El recreixement negarà per sempre la major part del recorregut d’aquesta meravella natural. La cova de la Taverna és molt popular i coneguda per la gent dels pobles propers i actualment és un dels atractius turístics principals i motiu de visites guiades del Parc Natural. Però a més, la cova de la Taverna és el refugi d’un patrimoni natural, cultural i científic de valor incalculable.

Justament en aquesta cova, J.M. Fullola va descobrir-hi l’any 1981 l’únic gravat mural figuratiu del Paleolític superior conegut fins a la data als Països Catalans: el cérvol de la cova de la Taverna. Sembla que el gravat no quedaria sota les aigües, però ningú no ha demostrat que el canvi de condicions en aquest indret de la cova (increment de la humitat ambiental, augment de les variacions de temperatura) no acceleri la seva degradació. Eminents científics com Eudald Carbonell s’han fet ressò d’aquesta preocupació.

Recentment s’ha descobert a la cova la població d’un rat-penat molt rar, protegit i en perill d’extinció: el ratpenat de paus grans (Myotis capaccinii (Bonaparte,1837)). És una espècie molt vulnerable que recentment ha estat declarada en perill d’extinció a nivell de tot l’Estat. És molt possible que, com en altres coves de Montsant hi hagi artròpodes cavernícoles endèmics que constitueixin espècies úniques del patrimoni mundial de la biodiversitat.

Cal no oblidar, a més, que la cova de la Taverna és un hàbitat d’interès comunitari (codi 8310, coves no explotades pel turisme) inclòs en un espai de la xarxa Natura 2000, que quedaria destruït per l’actuació.

La pregunta que ens hem de fer és: cal aquest recreixement? Aparentment, vol incrementar-se la capacitat d’emmagatzematge d’aigua per tal d’incloure 370 ha més a la zona regable (La Vilella Alta, la Morera, Gratallops i el Lloar). La Plataforma no està en contra de la dotació de reg de suport mentre hi hagi aigua suficient per al l’ús prioritari, l’abastament domèstic, i per al manteniment del cabal ecològic del riu. Però en aquest context s’ha de denunciar en veu alta que, en el seu moment uns acords “caciquils” van permetre la inclusió de la Palma d’Ebre dins de les zones regades amb l’aigua del pantà de Margalef. Aquest municipi, a la comarca de la Ribera d’Ebre, s’emporta cada any 1,4 hm3 de l’aigua del pantà de Margalef (la meitat de la seva capacitat), amb la qual cosa es produeix un TRANSVASAMENT DE L’AIGUA a una conca diferent, els habitants de la qual han defensat amb dents i ungles (com també els prioratins) el riu Ebre contra el transvasament planejat pel PP. Òbviament, si la Palma, com fóra lògic, s’abastés directament de l’Ebre, el recreixement de la presa deixaria de tenir sentit automàticament.

I si en tot cas fos necessari, hi ha -com es va demostrar en els estudis originals- alternatives per aconseguir capacitats d’emmagatzematge equivalents amb un cost ambiental molt menor i un manteniment a llarg termini molt més econòmic, com són les basses.

Per una nova cultura de l’aigua, també al Priorat, hem de lluitar pels recursos de la nostra conca (actualment se’ns en emporten un 25%, entre la Palma d’Ebre i el pantà de Riudecanyes) i administrar-los de forma equilibrada, dotant de reg de suport els secans un cop satisfeta la prioritat de l’abastament urbà i assegurats els cabals ecològics que permetin que els nostres rius segueixin essent una font de vida.

I encara més si tenim en compte la decició presa el dia 14 d’actubre pel ple dels membres de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) reunits en el Congrés Mundial de la Natura, que se celebra a Barcelona, va aprovar una moció presentada per l'entitat Mediterrània i amb el suport de set associacions més que reclama la conservació integral de la conca de l'Ebre. En el segon punt, el text insta les administracions estatals i europees a no fomentar mesures que afectin el riu Ebre, com ara transvasaments, plans de regadiu, embassaments i preses. La UICN està formada per governs –s'hi inclouen l'espanyol i el català– i ONG d'arreu del món.

Anar a la pàgina d'Actualitat