 |
PLANIFICACIÓ ENERGÈTICA, PRIORITATS I MODELS |
|
PLANIFICACIÓ ENERGÈTICA, PRIORITATS I MODELS |
Resposta a un article publicat a La Vanguardia, el 23-09-08
Finalment, després d'anys de vigència d'un decret d'implantació eòlica imposat per CIU, veu la llum la proposta del tripartit, per mirar de regular la implantació de l'energia eòlica i la fotovoltàica a Catalunya.
Aquest decret, parit amb temps i traumes diversos, no és el decret que hauríem volgut, entre altres coses perquè arriba tard i el famós mapa de vents queda en suspens. Mai no plou a gust de tothom, però té alguns punt positius que ens ha sorprès que des de sectors ecologistes siguin titllats de negatius, tal com recull l'article del senyor Cerrillo publicat en aquest diari.
L'intervencionisme del govern en la planificació energètica ens sembla necessari, en tots els àmbits, evidentment, i no només en les renovables. El campi qui pugui deixa, ha deixat, en mans de les companyies elèctriques, com més grans més, el poder de decisió final. I això implica que el criteri que preval per damunt de tots és el de la rendibilitat econòmica. I això ja sabem on ens duu: a la massificació, a l'especulació, etc.
L'exigència d'estudis d'impacte ambiental també pensem que des d'una òptica ecologista no poden ser considerats entrebancs, sinó la manera de intentar fer les coses bé. És a dir fer compatibles elements que no ha de ser excloents per definició: paisatge, patrimoni natural i generació d'energia neta.
I emplenar el país de línies i línies de transport elèctric no creiem que sigui tampoc desitjable (o només ho és en determinades zones del país?).
Els criteris que creiem que han de prevaldre a l'hora de fer una planificació necessària de l'energia han de ser l'eficiència, l'estalvi i la substitució progressiva de les energies brutes per les renovables. Això passa per acostar el lloc de producció al lloc de consum, per proposar centrals de generació que combinin les diferents energies netes, centrals petites i més repartides en el territori i de gestió independent de les grans companyies elèctriques que imposen els seus criteris economicistes en tots els casos. I fomentar l'estalvi energètic en tots els àmbits, que el malgastament és escandalós, començant per la mateixa administració. I promoure realment les instal·lacions en els elements constructiu, polígons industrials, etc.
El cas alemany d'instal·lació d'energia solar fotovoltaica il·lustra això que diem:
4000 MW de potència solar fotovoltaica instal·lada i 7 milions de m2 de solar tèrmica, (per només 1000 MW de l'Estat espanyol!).
- El 40% està sobre teulades d'habitatges, controlades per particulars, i que permet el consum de l'electricitat en l'indret on s'ha generat (estalviant pèrdues per transport),
- el 50% en espais públics urbans i periurbans i sobre teulada d'equipaments públics i naus industrials (i controlades per consorcis, cooperatives, agrupacions de productors-consumidors,...), amb els mateixos avantatges que en el cas anterior,
- i només un 10% sobre terra, controlat per grans/mitjanes empreses, i que exporta l'electricitat generada cap als centres consumidors, amb les corresponents pèrdues en el transport.
Està demostrat que aquest model, que acosta la producció al consum i reverteix de forma positiva i distribuïda sobre les persones d'un territori, es més eficient, just, i equilibrat.
Malauradament, en aquest país hem perdut l'oportunitat de fer una planificació enraonada, respectuosa i eficient de l'energia. El pla d'energia ja és prou galdós en aquets sentit. Potser encara som a temps de no acabar-la d'espifiar, però ens caldrà fer un esforç de consens per retocar el decret per millorar-lo. I el govern ha de governar i, per tant, planificar. El contrari seria dimitir. I els ciutadans hem de poder dir-hi la nostra perquè tots els criteris siguin tinguts en compte.
Sergi Saladié (Vandellòs) - Claustre Grau (Falset) - Roser Vernet (el Molar)
Falset