MONTSANT, PARC NATURAL?
Amb aquest titular en portada sortia un conegut mitjà de comunicació l’endemà de la reunió constituent de la Junta Rectora del Parc Natural de Montsant. La pregunta apareixia emmarcada en una fotografia d’una rompuda recent en aquest espai protegit.
A banda de la conveniència i de la legalitat d’accions d’aquest tipus, està clar que durant les últimes setmanes, s’han produït tota una sèrie d’esdeveniments que venen a evidenciar una gran pressa en tirar endavant tota una sèrie de “projectes” relacionats amb el Parc Natural per poder-los tancar abans dels períodes electorals que s’acosten.
El primer de tots es refereix al control de la Junta Rectora. Teòricament està formada per 16 membres repartits –aproximadament- a terços, entre administració local (diputació i ajuntaments), administració de la Generalitat i societat civil. Aquests han de proposar, entre ells, un president de la Junta al Conseller de Medi Ambient i, alhora, tenen el dret de ser consultats pel Conseller en la nominació del Director del Parc. Doncs bé, davant l’astorament general, el dia de la constitució de la Junta (un 23 de desembre amb el desconeixement absolut dels mitjans de comunicació), els quatre alcaldes representats dels ajuntaments en aquest organisme (tots de CiU) ja havien pactat amb la Conselleria que el President seria el Sr. Robles, alcalde de Cabassers per CiU, el qual ha promogut la instal·lació de centrals eòliques a Montsant i ha intentat, sense èxit, que una gran part del seu terme municipal resultés exclosa de la protecció. La proposta va tirar endavant, amb el desconeixement previ i el silenci de la major part dels membres de la junta. Segurament, ell és el millor candidat per representar oficialment el Parc Natural...
Però és que els pactes entre els que representen quatre setzenes parts de la Junta Rectora van molt més enllà i abasten la figura del Director del Parc. Volen que sigui la Sra. Neus Miró, neboda de l’alcalde de la Morera (per CiU) i, segons tots els indicis, propera candidata a l’ajuntament. Ella, que també havia defensat amb el seu oncle que la Serra Major vestís tot un reguitzell d’alegres molinets, que treballa en un teatre a Reus i que no entén ni un borrall de patrimoni natural ni de medi ambient, està destinada ara a assumir la direcció del Parc i a prendre decisions sobre el seu futur.
Lícitament, però de manera molt sospitosa, tres alcaldes més (a banda dels quatre que representen els interessos del ajuntaments) estan presenta a la Junta Rectora: el de la Bisbal de Falset com a representant de la comunitat de regants (presidida per l’alcalde de Margalef), el de Cornudella pel Departament d’Indústria i el de la Vilella Alta com a representant del consell comarcal, en contra de què, com fóra lògic, aquest paper el fes el conselles comarcal de Medi Ambient, el Sr. Fernando Miró, estigmatitzat i marginat per la coalició per la qual ha estat escollit regidor, pel fet d’haver donat suport a una moció que vetava la implantació de centrals eòliques a Montsant.
Això no és tot. Les presses per fer els màxims negocis possibles abans que el Parc Natural es posi en marxa no tenen aturador. La rompuda que el diari reproduïa en primera plana i que representava la deforestació de tres hectàrees, sembla que tenia tots els permisos de la Generalitat i inclòs el del Sr. Josep Miró, alcalde de la Morera, que fa només unes setmanes manifestava amb gradiloqüència i cinisme, que els pobles que es queixaven de les centrals eòliques estaven permenten que els abancalaments destrossessin el paisatge del Priorat.
Recentment n’hem sabuda una altra: el juny de l’any passat, des de la Plataforma del Priorat ja vam advertir que hi havia la voluntat de recréixer la presa de l’embassament de Margalef. Sembla que la cosa es vol enllestir com abans millor i, com sempre, per davall de la taula. La vigília de Nadal (no és sospitós?), l’Agència Catalana de l’Aigua va posar a licitació pública l’estudi tècnic del recreixement de la presa de Margalef per un montant de més de 200.000 euros (uns 35 milions de pessetes). És evident que l’administració no es gasta aquests diners en un estudi si no té clar que el projecte tirarà endavant. Ara que el Montsant és parc natural, una bona manera de començar és negar uns centenars de metres de riu aigües amunt de la presa i colgar sota les aigües la cova de la Taverna i el gravat paleolític que conté (el més antic de Catalunya). I cal anar de pressa, perquè altrament, la societat prioratina podria reaccionar i ja se sap...