El Pla Hidrològic, per cordons. El Pla Eòlic de Catalunya, per daixonses.

Darrerament, els ciutadans d’aquest estrany país que anomenem Catalunya, hem rebut, amb una barreja de sorpresa i indignació, l’actitud cada cop més decidida del govern del PP a imposar el seu model de "nación española" que, en boca del ministre Arias Cañete ha quedat ben palesa. El que no puguin fer entendre a la perifèria de bones maneres, com el solidari desastre del transvasament de l’Ebre, ho aplicaran amb el corró. O sia que d’alguna manera tornem a l’època de la democràcia orgànica: aquella que hom pot passar-se pels òrgans genitals quan convé. Malgrat l’estupor, és ben evident que fa més d’un any que molts temíem que s’apliqués l’autèntica vocació d’un partit infestat de regustos d’altres temps.

No cal dir, que en aquest cas, i davant de la creixent inquietud i les reaccions dels habitants de les Terres de l’Ebre, CiU s’ha anat desmarcant d’aquests projectes faraònics per reclamar diàleg i consens, ni que sigui d’una manera tímida. Fins i tot, el conseller de medi ambient, Felip Puig, va replicar amb indignació mesurada la relliscada barroera i prepotent de la perla Cañete.

A les terres de la vall de l’Ebre d’Aragó i Catalunya, el Pla Hidrològic es veu com un projecte faraònic destinat a incrementar la riquesa del con sud-oest de la península, que alhora posa en seriós perill l’esdevenir del riu, ja prou parasitat per l’activitat humana i amb uns cabals cada cop inferiors, si agafem mitjanes a llarg termini. I és lògic: en un país on l’aigua pot qualificar-se de bé escàs, no sembla lògic promoure una espiral de multiplicació de conreus de regadiu en zones gairebé desèrtiques. L’arribada de més aigua en aquests indrets, genera gran quantitat de noves explotacions que, a la fi, fan que torni a escassejar i se’n reclami més.

A les Terres de l’Ebre i altres comarques veïnes del sud de Catalunya també hi ha altres grans preocupacions pel que fa referència a aquesta utilització del territori per fornir les àrees més riques i poblades. El Pla Director de Parcs Eòlics, en la versió del conseller Puig, evitarà protegir íntegrament els espais naturals més valuosos de la Catalunya Nova: Montsant, Prades, Els Ports, i altres serralades emblemàtiques seguiran essent l’objectiu de promotors eòlics sense escrúpols que s’aprofiten de les dificultats econòmiques dels petits pobles de l'interior per projectar aerogeneradors a les carenes més simbòliques. El conseller segueix argumentant que hem de sacrificar les nostres muntanyes més ben conservades per salvar la humanitat sencera de l’increment atmosfèric de CO₂. I això, ho imposarà per decret, ell que és un "sobiranista", menyspreant el paper sobirà del Parlament.

No hi fa res que la revisió del Pla Director de Parcs Eòlics, elaborada pels tècnics del seu mateix departament, proposi l’exclusió de projectes eòlics als espais inclosos al PEIN i a la xarxa Natura 2000 donat que, fora d’aquests indrets, ja hi ha sol·licituds d’empreses promotores per instal·lar més potència de la que el mateix Pla Director marca com a objectiu pel 2010. No hi fa res que tots els estudis seriosos, com la Diagnosi Turística del Montsant, del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona o l’Anuari Econòmic Comarcal (Caixa de Catalunya, 1999) assenyalin la valorització del patrimoni natural i cultural com un element fonamental del futur desenvolupament d’aquestes comarques interiors. No hi fa res que el seu sector turístic incipient estigui horroritzat davant la perspectiva de la industrialització dels paisatges que atreuen els visitants. No hi fa res que, al costat de tanta solidaritat global, ens vulguin clavar de torna —i quina torna!— una macrocentral tèrmica a Móra, la més gran d’Europa i la tercera més contaminant, per si de cas no érem prou solidaris.

El conseller Puig, tal com va fer el PP quan va guanyar per majoria absoluta, va prometre a les parts implicades en el conflicte diàleg per consensuar la ubicació de centrals eòliques al nostre país. Però s’ha limitat a promocionar els seus absurds arguments, desoint totes les altres propostes, incloses les dels seus tècnics. I és que, sense majoria absoluta, com el PP a Madrid, el conseller Puig vol imposar la industrialització dels nostres espais naturals pel mateix mètode genital que critica amb un to estudiat de consternació. Això si, d’una manera discreta i elegant, i en català.

PLATAFORMA PER LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PRIORAT

Tornar