On és el Priorat?
Que el Priorat no és a les Terres de l’Ebre
és ben evident, i així ens ho recorden sempre que poden. Malgrat això, tota la
conca fluvial de la comarca va a parar al gran riu. I, com a comarca
exportadora d’aigua, també n’hi donem dels pantans de Margalef i dels Guiamets.
També el Baix Camp en rep de Siurana. Aquesta paradoxal situació reflecteix la
nefasta política d’aigües. Molts pobles del Priorat pateixen una greu manca
d’aigua els mesos de sequera, i tanmateix la comarca n’exporta a canvi de no
res. El Priorat tampoc és al Camp, encara que segons la nova ordenació
territorial hi hagi de pertànyer. És cert que una part del Priorat s’hi
identifica. No obstant això, el nou consorci del Camp no ha tingut en compte el
Priorat. Com diuen per aquestes terres: «Aquí no tenim ni Déu, ni amo, ni
pàtria, ni bandera. I
si no t’està a compte, te’n tornes per on has vingut.» A tots els resums de les
entitats financeres es diu que el gran perill de l’enlairament econòmic del
Priorat és el monocultiu agrícola. Si, pel que fos, aquest s’enfonsés,
l’economia comarcal quedaria ferida de mort altre cop. Tothom està d’acord que
cal diversificar l’economia comarcal, però mentre que uns han apostat fort per
la petita indústria i el turisme de qualitat, alguns ajuntaments han vist com
els trucaven a la porta unes inversions en forma de molinets de vent. El
problema se suscita quan això comporta malmetre la millor i més important font
de riquesa del Priorat: el seu medi natural pràcticament intocat. I és aquesta
natura, la que ha de permetre un desenvolupament econòmic general i equitatiu.
El govern, fins ara, ha anat fent la dallonses i la ramoneta. Dient que
l’energi a eòlica és necessària, i no volent reconèixer la gran vàlua del
nostre patrimoni, fins que s’hi ha vist obligat per la pressió popular. Ara,
quan s’han posat a sobre de la taula tots els fets exposats i ha quedat clar
que el miracle econòmic del Priorat perilla per la seva poca consistència,
quina es la resposta del govern? Que l’energia eòlica és bàsica i que, en tot
cas, la darrera paraula la tenen els alcaldes. Ja tornem a ser a on vam
començar! Ara més que mai, el Priorat està en una frontera, no tan solament
geogràfica, sinó també econòmica. Saber cap a on ens hem de decantar
serà fonamental per a la supervivència de la
nostra comarca.