LA NECESSITAT RURAL
DE LES COMARQUES INTERIORS DE
TARRAGONA
L’èxit
dels vins del Priorat ha passat per defensar les característiques pròpies, no
s’ha apostat per la pràctica d’una agricultura intensiva basada en la
productivitat, sinó ben al contrari, hem treballat per mantenir un equilibri
amb l’entorn mediterrani, poc plujós, poc fèrtil i difícil de treballar per l’orografia
tant complicada que tenim. Després hem continuat elaborant el producte als
cellers durant pràcticament dos anys, acumulant un llarg procés de criança que
acaba amb el vi a l’ampolla. Hem industrialitzat el sector vitícola, que tanta
tradició tenia d’elaboracions a dojo. Però aquesta industrialització no
necessita de matèria prima econòmica, necessita matèria prima amb segell
d’identitat, que l’arreli al territori,
on l’entorn del que surt el raïm té un aspecte molt important, el
“Terroir” que tant defensen els francesos. No ho dic jo sol, llegiu amb cura
tot el que trobeu per les revistes especialitzades, tampoc hem descobert cap
secret. Recordo que a la darrera Fira
Internacional de Bordeaux al novembre del 2000, sis ponències fetes per
francesos, alemanys, suïssos i italians, remarcaven la importància del paisatge, de la
conservació i millora de l’entorn, de les ajudes per soterrar línies
elèctriques i telefòniques, de la recuperació de construccions rurals, i
sobretot la conscienciació de la cultura agrícola de qualitat convivint
principalment amb indústria del sector.
La conclusió és que l’agricultura de qualitat necessita un bon entorn, fins i
tot un espai saludable i el més net possible.
No se
si des de fora s’arriba a entendre, potser amb un exemple: una camisa feta per un dissenyador català li
cal un bon aparador per ser venuda, i una bona passarel·la Gaudi per ser presentada a la crítica. Darrerament
ha sortit la possibilitat d’unificar tota la “Moda Española” en una sola
passarel·la, resposta del Nostre Govern, recolzar amb força la importància del manteniment de la Gaudi.
L’èxit i futur d’aquesta part del
sector passa per potenciar tots els aspectes, fins i tot la imatge del producte
ensenyat al món en el lloc on és crea, Catalunya. I els productes agrícoles,
d’on surten?, dons del territori, cal vetllar per la seva conservació, aquest
és el nostre aparador.
Els
vins Europeus tenen un gran pes, tenim ara per ara el 50% de les vendes mundials, però hem perdut en 10 anys un 30 %
del mercat en front de les vinyes Australianes, Sud-americanes i
Nord-Americanes. Sabeu quin sector ha patit més la davallada?, el segment de
preu baix, perquè no pot competir amb els costos ni la qualitat dels altres. En
canvi, les zones de prestigi franceses, italianes, suïsses, alemanyes, estan
cada vegada més consolidades, tenen un
gran suport institucional, tot gira al voltant seu, el creixement econòmic és
garantit any rere any i, el més important, entès i respectat.
A
Catalunya el sector vitivinícola ocupa unes 95.000 Ha., una superfície prou
important, i de molt pes a les comarques tarragonines. Cal, doncs, fer un
posicionament correcte de futur. Una part es prepara per a la productivitat, és
el sector de les grans empreses, privades o cooperatives, les quals hem constar
que estan fent un gran esforç tecnològic per poder competir el millor possible.
L’altra part ho fa de bracet amb els de més prestigi del món, generalment la
petita i mitjana empresa i algunes cooperatives que han revolucionat el seu
funcionament. Els dos segments són importants i necessiten una mateixa visió de
futur. De fet, el segment baix de preu es veu beneficiat per l’èxit del que
porta la bandera de la qualitat.
Les
comarques interiors tarragonines gaudeixen d’un paisatge, d’un aparador
impressionant, l’agricultura i la indústria de transformació dels seus
productes són les activitats que tenen encara un percentatge més gran de la
població ocupada, i amb un gran potencial per desenvolupar que cal saber
desplegar, caminant cap una direcció clara: qualitat, creativitat i
personalitat única. És en aquestes comarques que cal concentrar la producció
agrícola i respectar el percentatge si supera les dades estadístiques.
Els
darrers anys s’ha parlat molt de la revolta del Sud, potser ara serà més
entenedor el gran rebombori que a la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre,
Priorat, Conca de Barberà ..., ha
ocasionat el replantejament econòmic que els nostres governats tenen pensat per
a nosaltres:
No
tinc paraules pel que fa al PHN: l’aigua de L’Ebre hauria de permetre el
desenvolupament de la seva conca i vetllar pel cabdal ecològic que pel que sembla ara ja no es compleix. Com
podem pensar en una extracció tant gran si serà impossible de complir? Per què
s’han de construir unes estructures tan grandioses que potser mai no
funcionaran?
El
Mapa Eòlic, que fa més de tres anys que dona tombs, i és a punt d’aprovar-se de
nou, potser permetrà la instal·lació de centenars de molins, concentrats en
poques comarques, i veurem com s’omplen les carenes de la majoria de muntanyes,
hipotecant el desenvolupament agrari i turístic de qualitat. A Catalunya
necessitem energia neta, però es pot plantejar a costa de destruir el paisatge
més verge i net de Tarragona. Al
Priorat, totes les forces polítiques, amb majoria de Convergència i Unió, i la Plataforma en Defensa del Patrimoni
Natural, vam consensuar el desplegament d’aquesta energia a la comarca, de
manera que no afectés negativament el veritable motor econòmic: l’agricultura i
la seva indústria de transformació i el turisme. Ara ens cal la sensibilitat
política dels que manen més amunt per
fer respectar l’acord, i fins i tot fer-lo extensible a les comarques veïnes.
Tenim el país que tenim i no ens el podem carregar. Si només bufa el vent en certes zones, les
comarques afectades no poden assumir el pes que implica assegurar amb l’energia
eòlica els criteris que la UE marca en relació als percentatges d’energies
renovables per a tot Catalunya. Altres
alternatives, com l’energia solar, i, evidentment la política d’estalvi, també
haurien de ser prioritàries per complir els objectius de Brussel·les. Sí a
l’energia eòlica, és clar, però valorant les possibilitats reals que té el
nostre petit país. Cal fer un pas endavant per veure què pot suposar la
construcció de certes infraestructures i indústries eòliques que, amb
l’argument de l’interès general es poden tirar endavant. Si aquest interès
general de la societat catalana pot
afectar el desenvolupament agrari i turístic de la majoria de la població de
les comarques on s’implantarà, ens indica que “(...) a la millor societat del
món”, com deia fa pocs dies el nostre President, encara li falta molt per
arribar a ser veritablement progressista. I aquí tenim molt clar el futur que
volem.
El projecte
d’ENRON era en certa manera similar. Aquesta gran infrastructura xocava amb la
realitat agrícola de la Ribera d’Ebre,
on es produeix fruita de qualitat, que es prepara a la mateixa comarca per la
seva exportació a tota Europa, cos que representa un gran nombre de llocs de
treball a la comarca. Tenim, doncs, que
l’agricultura és el motor de la Ribera i, per tant, els polítics haurien de
treballar pel desenvolupament respectuós de l’entorn, i apostar per un determinat
tipus d’indústries, deixant de banda les opcions que poden distorsionar la
competitivitat dels productes agrícoles. Aquesta reflexió hauria de ser més ben
entesa, feu memòria d’un altre exemple:
al Camp de Tarragona, on la indústria química i de refineria és molt important
ja s’està condicionant el seu creixement perquè s’aproxima massa a les àrees
turístiques que tenen també el seu pes econòmic, de fet, hi ha molta més gent
treballant en aquest sector que no pas en l’industrial.
Un
altre motiu de distorsió de tot plegat, són els continus rumors que per
aquestes comarques cada cert temps es deixen sentir. Que si a Móra d’Ebre han
comprat una finca per a fer un abocador de residus industrials, que si a la
Conca de Barberà no esta clar el que s’està preparant, si tenim en compte les dimensions
de l’abocador... M’he de repetir amb el
missatge: l’agressió que comportarà l’execució del projecte a poc més d’un quilòmetre del Celler
Cooperatiu de Blancafort hauria de fer replantejar el projecte i proposar-lo en
alguna àrea més industrialitzada. No en tenim prou que les activitats siguin
legals. Actualment l’Europa moderna passa per un altre camí: pel de la sensibilitat. Catalunya ha estat agrícola i
necessita una agricultura de qualitat, vi, fruita, verdures, bestiar..., una
part de producció ecològica. Ens cal una política agrícola que entengui encara
millor el concepte de la qualitat. I si volem el seu manteniment no tots podem
viure de la gran indústria i les seves deixalles.
Ara
tenim damunt la taula el desplegament dels programes Leader Plus i Proder, que
poden millorar encara més el pes econòmic del món rural tarragoní. La revolta
del Sud no és específicament política, és la lluita pel manteniment de la
realitat agrícola de les comarques interiors de Tarragona, que aquesta ruralitat sigui ben entesa és la
millor garantia de futur.
Joan
Asens i Masdeu.
Enòleg
i director adjunt del Celler Álvaro
Palacios.