PER UNA NOVA CULTURA ENERGÈTICA
L'editorial d' EL PUNT de dimarts, dia 5 de
març, diu que les plataformes també "convindria que difonguessin amb més
contundència tot el discurs de renovació energètica, de regulació, d'impuls
d'energies renovables i de reducció de consum". Té raó. De fet, no es pot dir que no ho hàgim fet ni que no ho
continuem fent. Sovint, però, des dels mitjans de comunicació -i no parlo
precisament d'El Punt, que creiem que ha fet un esforç important de tractar el
tema més a fons- quan la norma no ha estat el silenci, s'ha tendit a fer una
lectura reduccionista del nostre discurs. A vegades per qüestió d'espai i
altres per criteris que no sempre hem trobar encertats. Des de l'Administració,
no ho cal dir, pel fet d'oposar-nos a una manca de planificació o a una
regulació que no ha volgut tenir en compte els criteris de sostenibilitat més
elementals, s'han orquestrat campanyes per presentar les plataformes com a
oposades a l'energia eòlica, amb un pseudodiscurs ecologista que emmascara
plantejaments insostenibles.
No es tracta d'enumerar fets i afirmacions
que demostrarien el contrari, però, en relació a la conveniència que expressa
l'editorial, i que insisteixo que comparteixo, hem de puntualitzar que, en
totes i cadascuna de les reunions fetes amb els representants del DMA, i fins i
tot amb els d'Indústria, hem insistit en la necessitat urgent d'impulsar
polítiques de reducció del consum, ja que, invariablement, les previsions fetes
pel govern, que en certa manera propicien implantacions indiscriminades, sempre
s'han basat en un augment constant i progressiu del consum. Cosa que trobem
preocupant i del tot incompatible amb postulats sostenibles.
En les nostres xerrades i assemblees als
pobles, en els nostres escrits, sempre hem maldat per deixar clar,
paral·lelament a l'eslògan dels companys de la PDE, que en aquesta polèmica el
que s'està debatent, també, és la necessitat de crear una nova cultura
energètica. Una cultura que ha de tenir uns criteris basats en l'estalvi
energètic. Però també en un replantejament en relació a la producció de
l'energia i de la seua distribució. De tots és sabut que hem d'aprendre dels
errors dels altres i també dels seus èxits. En societats que podríem dir
qualificar de més ecològicament avançades o si més no conscienciades en temes
de medi ambient, es tendeix cada dia més cap a models que descentralitzen la
producció i l'acosten als llocs de consum. Es tracta de defugir les grans
concentracions, les macrocentrals del tipus que siguin, per apostar per un
model de generació a partir d'energies renovables i adaptades a les necessitats
de cada lloc (i, aquí, hauríem d'insistir en la fotovoltàica que, per molts
motius, hauria de ser més i més promoguda i efectiva a casa nostra que la
mateixa energia eòlica), per tal que aquesta implantació pugui ser realment
compatible amb altres activitats econòmiques i amb la utilització respectuosa i
preservadora del patrimoni natural i cultural.
Sovint, però, i això no escapa a ningú, els
plantejaments que teòricament semblaria que haurien de ser acceptats per
unanimitat, topen amb interessos poderosos, poderosíssims, de les grans
companyies que no només monopolitzen de manera efectiva la distribució (o la
no-distribució) de l'electra, sinó que d'una manera o altra mouen els fils que
fan decantar les balances, les polítiques. Descentralitzar implica treure poder
a aquestes companyies i altres actors interessats en què les coses evolucionin
d'una manera determinada. I tot el que signifiqui redistribuir el poder és percebut
com un perill per als poderosos que, amparant-se en la legalitat que ells han
edificat, posen en marxa tots els seus mecanismes -que són molts- per a
desvirtuar, desacreditar qualsevol discrepància.
Des de les plataformes vam començar dient que
havíem de preservar el nostre patrimoni natural, vam continuar dient que fer-ho
era defensar el territori -un tot indestriable d'espai físic i humà, escenari i
recurs-, que necessita equilibri per a existir com a tal i desenvolupar-se de
manera que la vida dels seus habitants sigui digna. Fent això, hem propiciat i
fomentat un debat que voldria ser aprofundit i ric, sobre els models de
desenvolupament que volem. I això ha d'implicar, també, uns models energètics
diferents. Des de les nostres comarques, petites, sovint oblidades i amb un pes
específic, per dir-ho d'alguna manera, reduït, només podem aportar un granet
d'arena a un debat que té unes implicacions que ens depassen. Però, en tot cas,
des de les plataformes, en la mesura que ens toca, no hem defugit, no defugim
ni defugirem aquest repte. Malgrat que els centres de decisió ens siguin
llunys, i estranys, perquè creiem que qualsevol sistema que es vulgui realment
democràtic ha d'incentivar la participació dels ciutadans en tot allò que
afecta la seua realitat, immediata i no tant.
Roser Vernet Anguera
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA PER LA DEFENSA DEL
PRIORAT