L'editorialista
del PUNT del passat dia 25 l'encerta prou quan a més d'apuntar que el mapa
eòlic és poc valent i una solució de compromís que no satisfarà a ningú afirma
que una
sortida dialogada no hauria estat absent de crítica però que hauria permès que
totes les parts implicades se’n sentissin partícips.
Efectivament,
a hores d'ara és difícil conciliar els interessos i les expectatives creades a
l'entorn de la implantació de l'energia eòlica a les nostres comarques. Potser
per això el mapa eòlic de les comarques meridionals, més que el resultat de
contrastar criteris ecològics i patrimonials, objectius i necessitats, sembla
un exercici poc reeixit d'acontentar a tothom a cop d'estadística d'altra
banda, força manipulable i de rentar la cara al govern, intentant justificar
la manca de planificació i el retard amb el que s'adopta aquesta decisió amb
uns arguments que, fet i fet, no aporta res de nou al discurs que des de fa un
any i mig han anat repetint.
Mentre
esperem les concrecions que permetran avaluar amb rigor les conseqüències de la
proposta presentada per les conselleries de Medi Ambient i d'Indústria, i
presentar-hi les al·legacions corresponents, un primer cop d'ull al mapa fet
públic resulta prou aclaridor. Mentre que en determinades àrees del país queden
ben clars els criteris, amb àmplies zones d'exclusió i altres delimitades com a
aptes, ben diferenciades, a les nostres comarques el mapa sembla un mosaic, una
barreja de petites taques que només deixen clar que no hi ha un criteri general
per al territori. Un exemple és prou
representatiu. El Montseny, com a parc natural, apareix en vermell zona d'exclusió
voltat d'una franja groga que segueix en paral·lel la delimitació de la zona,
segons la orografia del territori. Pel contrari, Montsant apareix com un
desgavell de taques, amb una àrea vermella en la qual s'insereixen sospitoses
franges grogues, que no s'expliquen ni per l'orografia ni per les
característiques de l'indret, i que afecten llocs d'idèntica vàlua que els que
es considera necessari protegir. I espais en blanc on es poden construir
centrals eòliques sense restricció al bell mig del conjunt Montsant-Muntanyes
de Prades. Això, en una serralada que se suposa esdevindrà en breu, parc
natural. Després ens voldran fer creure que no hi ha parcs naturals de primera
i de segona.
Aquesta
proposta de mapa eòlic és un insult a la intel·ligència de la gent del Priorat
i de les altres comarques del sud. O si voleu, un nou exemple de com, per sobre
dels criteris científics mediambientals i patrimonials, compten més els
condicionants polítics. Ara es fa prou evident el perquè el conseller va amagar
l'informe dels seus mateixos tècnics.
És segur
que cap proposta pot satisfer totes les parts implicades, però també és cert
que el govern de la Generalitat té el deure de tractar tot el territori català
amb equanimitat. Cap solució pot acontentar tothom, però cal aplicar criteris
equitatius i al servei del conjunt del país, més enllà dels interessos d'alguna
empresa i d'unes poques persones.
El
poti-poti del mapa eòlic de Montsant és tan evident que només resta
preguntar-nos, senzillament, quin respecte mereix el Priorat pel govern de la
Generalitat.
Plataforma
per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat.