Quan semblava que els temors del molts prioratins pel
futur de les muntanyes i el paisatge d’una comarca única s’havien gairebé
esvaït arran de l’acord comarcal, assolit recentment, sobre el desenvolupsment
de l’energia eòlica al Priorat i a causa, també, de l’inici del procés
administratiu per declarar el Montsant parc natural, podem tenir raons per
tornar a estar preocupats. I és que, entre les al·legacions que s’hauran
presentat en relació al projecte de decret per a la declaració de parc natural
de la muntanya llegendària, n’hi haurà una que cridarà l’atenció per sobre de
totes les altres: la que han presentat un grup de persones de Cabassers,
propietaris de terres incloses en els límits del parc natural, en el sentit que
les partides de les Pinedes, les Foies i les Artigues s’excloguin d’aquest
àmbit de protecció, perquè segons els demandants això “limita d’una manera
excessiva les activitats productives dins del terme municipal”. Dit sigui de
pas que a la major part d’aquesta superfície no s’hi realitza cap activitat
productiva des de fa moltes dècades i que les que s’hi duen a terme en
l’actualitat –bàsicament agrícoles- no seran limitades pel parc natural.
No té res d’estrany que, quan es constitueix un parc
natural, hi hagi conflictes amb alguns propietaris. Això passa a tot arreu. El
que és més greu, és que l’Ajuntament de Cabassers hagi estat qui ha impulsat i
recolzat aquesta al·legació, quan l’alcalde, el Sr. Robles, va participar
activament a les negociacions i la signatura de l’acord comarcal per al
desenvolupament de l’energia eòlica. Com molts dels lectors hauran endevinat,
l’al·legació per excloure del parc natural 500 hectàrees de terreny té l’únic
propòsit d’afavorir la construcció d’una central eòlica al Montsant occidental.
Però la confusió i la contrarietat que aquesta actitud, ho confesso, m’ha
provocat, no m’impedeix de veure que l’origen del despropòsit s’ha de buscar
lluny d’aquestes valls pregones: ens hem de traslladar cent-setanta kilòmetres
amunt, a Barcelona. Poc després d’entrar per la Diagonal, molt a prop de
Catalunya Ràdio, hi ha la seu de Tarraco Eòlica. I és que, en el fons de la
crispació que s’ha viscut al Priorat aquests dos últims anys apareix aquesta
empresa fantasma que es vol capitalitzar amb l’especulació més salvatge dels
nostres espais naturals. Saben, per exemple, que TOTS els projectes de Tarraco
Eòlica afecten espais d’interès natural? O, per exemple, que la despesa en
salaris d’aquesta empresa l’any 2000 va ser de zero pessetes? És evident que
amb la mobilització popular, les perspectives d’enriquiment lucratiu de Tarraco
Eòlica s’han vist força minvades i els seus “agents” –sense sou- estan fent
mans i mànigues per intentar revertir la situació, utilitzant mètodes legals
però èticament reprobables.
Per què quin sentit té, després que tots plegats –polítics, ajuntaments, Plataforma- haguem fet un esforç molt important al Priorat que ha donat com a fruit un acord unànime –recordem-ho, únic a Catalunya-, que ara, algú que va participar constructivament en la seva elaboració, torni a atiar els propietaris frustrats amb falses expectatives? Cap ni un: amb aquesta actitud de burxar una ferida que s’estava tancant no anirem gaire lluny. Més enllà de plànyer-nos de la manca de personalitat d’alguns dels nostres representants municipals, podem preguntar-nos, amb tot el dret, quines explicacions dóna Tarraco Eòlica a aquesta al·legació. Truquem, però ningú no agafa el telèfon. Deuen estar molt ocupats. Hi anem, i no veiem que a l’entrada de l’edifici hi hagi cap rètol que digui que allí s’hi ubica la seu d’una important empresa disposada a invertir milers de milions. Igualment, premem el timbre. Ningú no ens obre la porta. Ho deixem córrer, deuen estar molt ocupats fent treball de camp, o sia, especulació sobre el terreny.
Personalment penso que l’al·legació per excloure part del Montsant de Cabassers del Parc Natural no ens ha de preocupar perquè té molt poques possibilitats de progressar. Ens ha de preocupar el fet que encara hi ha massa gent que pensa que el parc natural no solucionarà cap dels problemes d’una de les comarques, encara, a la cua de Catalunya en molts aspectes, i que aquesta mateixa gent, en canvi, es deixa entabanar fàcilment per individus amb maletí i corbata que prometen la lluna per demà passat. Ja seguirem contant històries “fantàstiques” de Tarraco Eòlica.
Roger Pascual
Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat