Quan encara la polèmica sobre les directrius per a la instal·lació de centrals eòliques està aixecant polseguera al Priorat i altres comarques catalanes, molt especialment la Terra Alta i el Baix Ebre, i el mapa eòlic amb el pla que l’acompanya està a punt de sortir (i tot indica que es basarà en els mateixos errors que van fer que l’anterior fos tombat al Parlament), ens arriba una filtració tan fiable com preocupant.
Com sempre, de sota mà, amb el secretisme que caracteritza aquells projectes que se saben nocius i polèmics, sembla ser que els alcaldes de la conca del riu Montsant, aigües avall de l’embassament de Margalef, i el Ministeri de Foment s’han posat d’acord per materialitzar un recreixement de dos metres de la presa d’aquest pantà. Sembla, a primera vista, que aquestes obres no hagin de tenir cap impacte però res més allunyat de la realitat.
La construcció de la presa de Margalef ja va generar, a principis dels 90, una forta polèmica entre els sectors ecologistes, que defensaven una alternativa amb basses fora de la vall del riu per no malmentre els riquíssims ecosistemes de ribera d’un dels rius mediterranis més nets i ben conservats de Catalunya, i els alcaldes i part de la població local, que reclamaven el seu dret a poder regar –ben legítim, ningú no ho nega-. A la fi, l’altrenativa de les entitats ecologistes, més barata, amb les mateixes prestacions i un nivell d’impacte molt inferior, va ser totalment desoïda per l’administració i els ecologistes van sortir apedregats d’algun dels pobles als que van anar a explicar el seu punt de vista. I el què es temia va ocórrer: la destrucció de 2 km de riu va provocar la desaparició de les últimes poblacions de llúdriga.
Sembla, doncs, que amb les ferides cicatritzades després d’aquests anys –tothom ha acabat acceptant el pantà de Margalef-, l’aixecament de 2 metres més de presa no hagi de fer ni dret ni calor. Però aquesta obra, si arriba a fer-se, engolirà sota les aigües una de les meravelles més conegudes i visitades de tota la muntanya: la cova de la Taverna. Cal recordar, a més, que fa relativament pocs anys els arqueòlegs J.M. Fullola i R. Viñas van descobrir dins d’aquesta cova la pintura mural figurativa més antiga de Catalunya. El fet no es va publicitar per por a l’espoli, però va ser difós anys després en un programa que TV3 va emetre l’onze de setembre titulat “Sapientíssims”.
Òbviament, el recreixement de la presa de Margalef suposaria que l’aigua “domesticada” per l’home, destruís en molt poc temps el que la mateixa aigua, regalimant en llibertat, ha trigat milions d’anys a crear: constituiria un atemptat contra un indret fràgil i únic, que entre altre valors inclou poblacions d’invertebrats cavernícoles endèmics de Montsant... sí, sí, que no es troben enlloc més del globus. També significaria escupir a la nostra memòria col·lectiva, representada per un patrimoni arqueològic de primer ordre.
No ens oposem a la construcció d’infraestructures de reg, però els valors d’un indret com la cova de la Taverna, unbicat dins d’un parc natural han de ser escrupolosament respectats: sempre existeixen alternatives, quan, a més, les conques del Montsant i del Siurana són sobreres per al consum d’aigua a la comarca. On la volen portar? La construcció de la presa de Margalef va agafar la societat prioratina en orris, no hi va haver debat perquè no es va permentre. Sortosament avui tenim una societat molt més democràtica i oberta que ha sabut debatre sobre la polèmica de les instal·lacions eòliques i que hi ha dit la seva. Que no dubtin els promotors d’aquest projecte, que tindran la Plataforma i la major part dels prioratins i prioratines en front. I que, si cal, s’arribarà als tribumals.