| La massificació: el cas de la Terra Alta |  |
| La massificació: el cas de la Terra Alta | |
La Terra Alta, per la seva part, personifica la densitat, la massificació en les centrals eòliques. Fruit del moviment popular es van salvar els Ports, Pàndols i Cavalls, però l'autorització de darrera hora efectuada pel govern en funcions de CIU ha provocat que l'altiplà de la Terra Alta sigui el territori amb més molins de vent de Catalunya. En aquests moments estan autoritzades 12 centrals eòliques (de les que 3 tenen greus problemes ambientals) i es troben a tràmit altres 10. En total està previst instal·lar 203 molins de vent (menys dels autoritzats perquè a la fi seran més grossos) i 394 megavats. El lloc escollit, sense cap mena de planificació ni consens social i molt menys amb visió de respecte al paisatge, domina tota la comarca i es tracta de terres de cultiu, bàsicament de vinya, ametller, olivera i avellaners. El resum plàstic d'aquesta megacentral, que vol acollir els molins més grans implantats mai a l'Estat Espanyol, el podem comparar a un immens pantà hidràulic, sense aigua però amb molins de vent. Aquests mesos de sequera hem pogut veure els pantans buits dels que emergeixen els arbres secs, és aquesta la imatge plàstica que se'ns representa el que serà la Terra Alta en el futur.
El procés seguit a la Terra Alta per implantar l'energia eòlica és el que podem qualificar de pervers: Poble a poble, propietari a propietari, sense una visió de conjunt i sense tenir en compte les possibles afectacions a altres realitats productives que ja estan en marxa i per a les que són imprescindibles, com actius empresarials bàsics, el paisatge i el medi ambient. Els promotors eòlics s'han trobat amb una comarca pobra, envellida i amb uns Ajuntaments sense recursos econòmics per als que la implantació de les centrals eòliques suposa ingressos en efectiu a curt termini.
Aquests Ajuntaments, el Consell Comarcal i la pròpia Generalitat havien posat en marxa uns anys abans tot un seguit de plans de dinamització econòmica fonamentats en l'agricultura de qualitat, la potenciació de les indústries de transformació (en especial les del vi i de l'oli) i el turisme. Aquests plans han deixat bona llavor i un conjunt important d'emprenedors de la comarca s'ha llançat a realitzar unes inversions empresarials de primer ordre, les quals tenen el gran mèrit de sortir de la pròpia comarca i de trencar les inèrcies negatives que fins ara la llastraven. Quan aquesta petita revolució, que té molt a veure amb la microeconomia i la microempresa, ha estat iniciada, sorgeixen de repent les extraordinàries inversions eòliques, molt més cridaneres des del punt de vista dels grans números econòmics (394 milions d'euros en una sola activitat) i de la creació del producte interior brut, però hostils amb les iniciatives engegades, que, en canvi, redistribueixen millor la riquesa i creen més llocs de treball i, el que és més important, deixen la seva riquesa a la comarca i fomenten la creació de noves empreses, tot estimulant les petites iniciatives que a cada poble van sortint.
En el moment actual, amb les centrals eòliques pendents de la línia de connexió, la Terra Alta veu com les iniciatives engegades poden patir una greu afectació i pot convertir-se en la gran central eòlica de Catalunya, de la que sortirà l'energia produïda amb destinació als grans centres de consum.
En definitiva, des de la Plataforma de la Terra Alta demanem: