| El Pla de l'Energia aprofundeix el desequilibri territorial |  |
| El Pla de l'Energia aprofundeix el desequilibri territorial | |
L'increment de producció d'energia elèctrica que preveu el Pla de l'Energia que el govern de Catalunya ha proposat pel període 2006-2015 està fonamentat, essencialment, en la instal·lació d'entre 5 i 8 centrals tèrmiques de cicle combinat alimentades amb gas i en la implantació de centrals eòliques.
Sabeu on es preveuen ubicar aquestes instal·lacions industrials? Doncs curiosament a les comarques del Sud de Lleida i a les de Tarragona!
Fora de les centrals tèrmiques properes a Barcelona (Sant Adrià i Besòs) i les centrals hidroelèctriques del Pirineu lleidatà, són les comarques meridionals les que produeixen actualment prop del 90% de l'energia elèctrica que es consumeix a Catalunya. En canvi, l'energia elèctrica que es consumeix a les nostres terres no arriba al 20% del consum del país. No fa gaires dies, el Delegat a Tarragona, el Sr. Xavier Sabaté, en un article al diari El Punt del passat divendres 17 de juny, donava unes dades que eren un exemple claríssim d'aquest desequilibri: Girona produeix el 20% del que consumeix mentre que Tarragona genera el 353% del que gasta. Però el Sr. Delegat del Govern cometia la imprudència d'oferir-se a contribuir a malmetre el territori, en posar a disposició les nostres contrades per ubicar-hi centrals eòliques i així fer que la diferència entre producció i consum encara sigui més escandalosa, respecte a la resta del país.
És evident, doncs, que l'esforç d'aportació d'energia elèctrica al sistema des del sud, actualment, és enorme, amb tota la càrrega d'impacte ambiental que això comporta. Doncs bé, l'esborrany de Pla de l'Energia proposat no fa més que augmentar aquest desequilibri perquè les noves centrals, tant de cicle combinat com eòliques, es projecten on a les comarques el sud, ja que els cicles combinats de l'àrea metropolitana de Barcelona no fan altra cosa que substituir les centrals actuals de tecnologia obsoleta.
Cal tenir en compte, per altra banda, que aquestes centrals, especialment les eòliques, s'ubiquen en comarques "pobres" i fins ara oblidades, amb forts dèficits de finançament municipal i que precisament ara que començaven a trobar alternatives de vida com el vi o el turisme rural que iniciaven un canvi en la tendència de despoblament, se les penalitza amb unes actuacions industrials d'una intensitat desmesurada, que avorta aquestes iniciatives de ressorgiment econòmic i demogràfic.
Perquè una cosa és un model de desenvolupament de l'energia eòlica harmònic, distribuït, participatiu i democràtic, on els aerogeneradors es col·loquin de forma integrada amb el paisatge i amb la participació directa del territori, i l'altra el model de desenvolupament industrial que concentra enormes quantitats de molins en unes determinades àrees, que respon únicament als interessos de les empreses promotores, a la planificació poc rigorosa i a la manca de consens amb les zones damnificades.
Un altre fet que cal considerar, i sobre el qual es fonamenta el Pla de l'Energia, és aprofundir en l'estalvi i l'eficiència energètica. És evident que l'única energia que no contamina ni té impacte ambiental és la que no es consumeix i que, per tant s'ha de fer tot el possible per reduir la demanda d'energia i per millorar l'eficiència.
Per aconseguir el primer objectiu cal un canvi substancial en el model de societat, que requereix la participació de tota la ciutadania i que caldrà anar introduint poc a poc, a base conscienciar-la de que si no canviem els nostres hàbits de malbaratament de recursos energètics portarem al col·lapse el sistema elèctric actual.
També en la consecució del segon objectiu cal, per descomptat, la participació de la ciutadania, però la planificació de les infrastructures elèctriques ofereix una enorme possibilitat de millora de l'eficiència. Efectivament, hom entén perfectament que una central nuclear no es construeixi prop de nuclis densament poblats i que es busquin emplaçaments allunyats, però no té cap sentit planificar centrals menys contaminants com són les de cicle combinat o gens, com les centrals eòliques, lluny de les àrees on es concentra el consum, per després haver de transportar l'energia elèctrica centenars de quilòmetres a través de línies elèctriques de molt alta tensió, amb les enormes pèrdues que això comporta i amb l'impacte ambiental que aquestes suposen i que, tal com citava el Sr. Sabaté en el seu article, a les nostres terres ja formen part del paisatge habitual mentre que a altres llocs sembla que els bé de nou i que els és extraordinàriament molest.
Si bé és cert que les centrals eòliques s'han de posar on hi ha vent, no és menys cert que l'energia elèctrica que es malbarata per haver-la de transportar, potser caldria replantejar-se la ubicació d'aquestes centrals apropant-les a les zones de consum mancades actualment d'altres infraestructures de producció, perquè encara que no hi faci tant de vent i la producció sigui menor, com que no hi ha pèrdues per transport, el balanç energètic final pot ser, fins i tot, més favorable. També pel que fa als cicles combinats, només cal disposar de gas i d'aigua de refrigeració (per exemple, el mar) per poder-los construir i per tant és molt més eficient situar-los prop dels consumidors.