Al cap de més d’un any
de polèmica sobre la implantació de centrals eòliques a les comarques del sud
de Catalunya, el conseller de medi ambient, Sr. Puig, ha començat ha informar
dels criteris que se seguiran per a la confecció d’un nou pla que fa setmanes
que ja havia d’estar enllestit i que, teòricament, havia d’ordenar un sector
que ha actuat fins ara “sense regles del joc”, especialment en el que fa
referència a la compatibilització del desenvolupament d’aquest tipus d’energia
amb la preservació dels espais d’importància natural o històricocultural.
Almenys això era el que esperaven moltes entitats i veïns de les zones
afectades.
Però la primera
compareixença del conseller Puig sobre aquest afer ha estat absolutament
decebedora. Moltes capes d’informació i criteris que, a l’hora de la veritat,
mantenen l'statu quo de l'anterior Pla Director de parcs Eòlics, que ens ha dut
fins a la situació actual. Segurament, la feina tècnica ha estat exhaustiva i,
fins i tot, ben feta. Però el conseller de medi ambient l’ha aprofitada per
justificar els criteris purament economicistes que, respecte de l’ús del
territori, tenen altres conselleries amb un pes específic superior en el govern
de la Generalitat.
I és que en la seva
argumentació, honorable conseller, vostè ha comès els 7 PECATS CAPITALS del
discurs polític de més baixa estopa:
1.
L’ENGANY quan proclama que un dels objectius bàsics de la implantació d’energia
eòlica és la “contribució a la reducció de les emissions de CO2 a
l'atmosfera”. Del total de l’energia produïda a Catalunya, només un 20%
produeix emissions contaminants. D’altra banda, al costat dels 1500 MW
d’energia eòlica que han de ser instal·lats ens els propers anys, hi ha també
previstos 2400 MW nous d’energia tèmica...a les comarques del sud. En
definitiva, Catalunya incrementarà les seves emissions contaminants. Com pot
utilitzar aquest fals argument?
2.
LA
MANCA DE RESPECTE a la intel·ligència dels administrats. Diu que si
la gran majoria de projectes s’han de fer en espais d’interès natural del sud
de Catalunya és perquè, segons l’Atles eòlic hi fa el vent necessari. Vostè
amaga que, amb la tecnologia actual, la major part del territori de Catalunya
està per sobre del llindar mínim de força de vent (4,5 m/s). I que les
Plataformes territorials, el GEPEC i WEB-E-38 li hem entregat un document on
queda demostrat que es pot efectuar la instal·lació d’una potència similar a la
que vostè defensa sense malmetre les nostres millors muntanyes.
3.
LA
FAL·LÀCIA quan un dels criteris per excloure els PEIN de la
construcció de centrals eòliques és la seva extensió. Segons ha anunciat, els
PEIN de menys de 1000 Ha quedaran exclosos i els més extensos, no. Parlem clar:
en primer lloc, i sense restar importància als espais petits, aquests només
representen el 2,5% en extensió dels PEIN del sud de Catalunya. En segon lloc,
és evident que la construcció d’una central eòlica en un espai tan reduït
significa la desaparició de l’espai: potser per això, actualment cap d’ells no
està afectat per cap projecte. En canvi, els espais més valuosos tenen més de
1000 Ha i quedaran, com fins ara, oberts a la industrialització. És aquest el
tipus de protecció de què gaudeix 20% del territori català com, cofoi,
publicita el Govern de la Generalitat?
4.
EL
GREUGE COMPARATIU. També vostè segueix aplicant les lleis en funció
de QUINA Catalunya en sigui l’objecte. Ha dit que només quedaran exclosos de la
instal·lació de centrals eòliques els espais naturals de protecció especial JA
DECLARATS. Els altres no i, per tant, les millors serralades del sud de
Catalunya. Pot demostrar-me científicament que Montserrat, St. Llorenç del Munt
o el Montseny tenen més valor i són més dignes de protecció que Montsant,
Prades o els Ports? També ha dit que els criteris paisatgístics no seran
importants en la decisió: com pot dir que el nostre paisatge no és important
quan el seu govern, per exemple, està invertint diners en la protecció i
millora del paisatge del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa? Podríem
seguir...
5.
LA
FUGIDA D’ESTUDI quan argumenta que és necessària la destrucció
d’espais naturals en favor de “la millora de les condicions socioeconòmiques de
la població”. Aquesta situació és en gran part deguda a la manca de solucions
per al problema del finançament dels pobles petits i les zones deprimides,
responsabilitat del seu govern. No tregui el mort del damunt a una política
incapaç de disminuir el desequilibri territorial a costa de deixar els espais
naturals oberts a l’especulació del terreny. S’ha plantejat el fet que, en
molts casos, les centrals eòliques només serviran per enriquir uns pocs
propietaris i que afectaran negativament altres sectors amb capacitat real de
creació de llocs de treball? És que no tenim dret a poder mantenir el nostre
atractiu turístic principal?
6.
LA
PREPOTÈNCIA de creure que ens empassarem una proposta complexa
que, al cap i a la fi, deixa les coses com estaven i manté la indefensió dels
nostres espais naturals més ben conservats en front de l’amenaça de la industrialització.
7.
L’AUTOCOMPLAENÇA.
Vostè, Sr. Puig, voldria passar a la història nostrada
com el conseller que va capitanejar el desenvolupament de l’energia eòlica a
Catalunya. Amb tots els respectes, actuant d’aquesta manera procuri no acabar
essent recordat com el polític que va impulsar la degradació industrial dels
pocs espais naturals en bones condicions que encara ens queden.
Esperàvem molt més de
vostè, però, de moment, només hem sentit declaracions de bones intencions i, a
l’hora de la veritat, molt parlar per seguir amb una pila d’espais naturals
amenaçats, el únics que tenim i que identifiquen les nostres comarques. Però,
conscients del que ens juguem en aquesta polèmica, la PDPNP (o la Coordinadora)
li segueix oferint el diàleg i l’anima perquè traspassi el llindar de
funcionari (paper que, per cert, fa molt bé) a polític seriós. Tothom li ho
agrairà.
Roger Pascual
Portaveu de la
Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat